Avui és dia 6 del cuatre, es darrer dia de classe! :) Demà tenim activitats i passat també. Lo bo d'aquests dos dies és que començam a les 9 i no a les 8, i que també acabam a la 1 i quart i no a les 3 o dues ! :) Demà acabarem a la 1 i quart i jo, en Lluís, na Marina, na Laura, en Sergi i qui vulgi m'hos anirem al parc de ses fonts a passar el rato desde la una fins a les 3 ! dues hores junts! :D ♥. Avui com no tenc més res que contar, contaré el primer dia del viatge d'estudis !
Tot va començar el dia 21 de febrer, també el dia de l'aniversari den Pablo Cifuentes, un molt bon amic meu :) Tots esperavem impacientment que fos les 9 de sa nit per començar a anar cap al port a gafar el vaixell. El vaixell surtia a les 11 i mitja però m'hos varen dir estar allà al port a les 10 per preparar-ho tot, donar-nos els papers d'embarcament, etc... Jo i no se perquè, em vaig llevar del llit a les 9 o 10. Casi no vaig poder dormir per sa emoció de saber que estaria una setmana sense pares i amb en Lluís, na Laura i en Sergi, ja que na Marina no va poder venir ! :( , intentava no pensar en això per poder dormir-me. Al final ho viag aconseguir, tard però ho vaig aconseguir. Al dia seguent, el 21, com deia avants, em vaig llevar a les 9 o 10 del dematí tota emocionada sabent que me nanava de viatge ! :) , no podia esperar fins a les 9 de la nit, volia anar-me'n ja i anar corrents a donar-li una abraçada enorme a en Lluíset ! :D . Vaig anar corrents a sa dutxa. Mentre me dutxava nomes pensava en ses nits que passariem junts, a sa disco ballant, en es barcooo, jo esquiant amb na Laura i caiguent... aiiix , era super bonic tot allò, apart de emocionant, perque no sempre pots anar-te de viatge amb es teu al·lot i ses teves millors amigues i amics i a més a més sense pares ! Allò seria La " BOMBA!" :D Al sortir de sa dutxa, vaig acabar de fer sa meva maleta, perque encara em faltava coses per posar o revisar ! Sa veritat esque ho vaig dir i així va ser, em vaig deixar ses tovaoles ! V.V!
Quan sa meva mare va tornar de sa feina em va dur una sorpresa ! em va comprar ses converse verdaderes ! per 70 euros.
Sa veritat és que vaig estar botja aquell dia, se veu que dels nervis les vaig rebutjar, no les volia, perqué me les va comprar baixes i jo les volia altes, ella em va dir per anar a cambiarles, però jo, nose que em va passar pel cap i vaig dir: ara? aixi amb una cara de: "que dius loca" .
Sa meva mare em va dir: pues vas quan tornis del viatge i jo vaig dir: noo, perqué jo les vui per al viatge, i ella : pues ves ara ido. i jo que no ara no i al final em va dir: pues saps que? te quedes sense, sa teva germana com ja en te, ara tu no ! i te fots, i que sapigues que en molt de temps no et tornare a comprar res ! , em vaig morir de la rabi que em feia, sa veritat ara que hi pens, no vaig voler anar nomes perque no vaig acabar de fer sa maleta i em pensava que no em bastaria es temps perque ja eren les 6 o 7.
Llavors em vaig quedar sense i a més a més sa meva mare es va enfadar amb jo i no em va revisar sa maleta per dir-me si em faltaven coses o no. Al final cuan men vaig anar, men vaig anar sense despedir-me de sa meva mare.
Vaig estar tot es viarge enfadada amb sa meva mare, però sa veritat és que molt no vaig pensar en aquest problema. Només em venia al cap aquest enfad quan cada dia ses meves amigues de sa meva habitació cridaven a ses seves mares.
Jo a sa meva familia no els vaig cridar. Em varen cridar ells quan havia arribat a Barcelona, jo no em vaig donar compte i després els vaig cridar jo. Sa meva mare encara hi era enfadada.
Després nomes els vaig tornar a cridar al cinquè dia de el viatge i també el darrer per dirlis quan i a quina hora podrien venir a cercarme al dia seguent.
Va arribar el moment tan esperat de anar-me'n amb es vaixell. El meu pare al deixar-me , se'n va anar i jo vaig anar corrents a abraçar a na Laura :). Casi arribava tard, vaig arribar a les 10 i dos minuts xD ! perqué el meu pare va anar al port número 3 i era el número 2.
Bé, que al final vaig arribar a temps, quan començavem a pujar ses escales. El meu pare se'n va anar diguent-me que em portes bé ( com sempre XD ! ) li vaig donar un beso i se'n va anar! :)
Al moment de arribar el vaixell, va resultar que jo, en zenur, en agus i nose qui més, va resultar que li varem donar el notres D.N.I. als pares i varem tenir que ser casi els darrers en entrar.
Va arribar el moment tan esperat de descansar en pau en el vaixell sense pares :D
Bé desde aquí molt ja no puc contar, sobretot perquè jo vaig estar tota sa nit, desde les 11 fins a les 4 i mitja, 5 des dematí amb en Lluís i nose que passava. Nomes se que se sentia correr als nostres alumnes del notre institut dun lloc a un altre, perque mos varen donar com una habitació de butaques per a nosaltres solets ! era un passadís llarg de seients.
Vaig estar tota sa nit amb en LLuiset ! :) . Després sa gent es va començar a maretjar; sa primera va ser na Inma, jo no vaig estar al seu costat però em varen dir que tremolava i tot, casi no podia respirar. Després na Laura es va ofegar com aquell dia en s'institut. No podia respirar, en aquell moment si que vaig anar a ajudar-la. Vaig estar tot es temps al seu costat fins que va poder respirar, després de que n'Angels li fes un masatge a l'estomac ! :)
Al final es va posar millor i vaig poder tornar a estar amb en Lluiset! De mica en mica m'anava al seu costat a demanar-li com estava, ella em deia que bé i que me nanigués amb en LLuis!
Així va pasar sa nit, aquella nit inolvidable! de vaixell :)
Un altre dia explicaré es segon dia que aquest ja va ser sa primera nit de disco ! :)