ELLA, mi razón para seguir!

ELLA, mi razón para seguir!

domingo, 12 de abril de 2009


Bé avui escric dos pics perqué si no no tendré ses 12 actualitzacions.
Avui contaré el segon dia de viatge. Aquest pic serà més curt.
Varem surtir del vaixell a les 6 i mitja,7 .
Cuan varem ser aball, varem pujar al autobus per anar-nos a un museu. Casi tothom es queixava perquè només arribar i ja a un museu, però bé, per una part estavem contents de anar-nos de viatge i no li donavem masa importància al museu.
Varem estar com una horeta en el bus.
El museu va estar bé però me va agradar més el darrer al que varem anar, la noia del darrer museu explicava millor.
Bé, després d'aquelles dues hores de museu varem tornar a pujar al autocar aquest pic, auriem d'estar cinc hores dedins, perquè el hotel i les muntanyes estaven lluny. Jo em vaig seure amb en Lluís. Casi tothom va dormir allà, perqué en el vaixell varem estar més temps desperts. Tots varen aprofitar aquelles cinc hores de autocar per dormir. Ja que tenien son.
Al final va resultar que només varen ser un poquet més de cuatre hores i tot perqué ens varem portar bé i el conducor no tenia que parar-se cada dos per tres. Però si que varem fer dues o tres parades.
Lluís al arribar em va dir que ell no hi aniria aquella nit a la disco, tenia febre. Estava molt calent la veritat.
Després de gafar ses maletes del autocar, en Joan Alemany va dir: Vigilau en no caure que patina. I jo molt llesta, vaig ser sa primera en caure.
En gafar ses maletes ens varem anar dedins del hotel a que ens donesin les claus.
A jo, na Laura, n'Andrea Maura, n'Aina i na Neus ens va tocar l'habitació número 411. Varem tenir la sort de que tot el institut Madina mayurca d'aquell any, a tots ens va tocar en la planta número 4.
En el autocar, abans , en Joan va cridar a l'hotel per que li diguessin com eren les habitacions.
Les de les nines eren de cinc, i nosaltres només eram cuatre: jo, na Laura, n'Andrea i n'Aina però com que eren de cinc varem xerrar amb na Olga i na Neus que només eren elles dues que anaven soles i em va dir na Neus que ella vendria amb nosaltres. Va ser així com la vaig conèixer. Sa veritat és que desde aquell viatge em va caure benissim la nina i ara som molt amigues, fins i tot varem anar a un concert juntes. Ara en els patis xerram :)
En el viatge ens varem tirar soletes per la blava, va ser genial, estavem cagades perque casi arribavem tard i si arribavem tard ens castigaven alomillor sense disco, també per altra part també teniem por perque després de un trocet de esquiar per la blava, es separava en dos camins i varem gafar el que deia jo i no, era el que deia na neus, però al final era millor el meu, va resultar mes curt i a més a més va parar davant dels telecarides, justament a on aviem quedat amb els profesors. Perqué per on deia na neus era per on varem anar amb els monitors i era més llarg i a més s'acabava la pista allà on començava la verda i desde la verda fins als telecadires encara hi havia per pujar un trocet amb cintes. Així que va resultar ser millor el meu camí.
En el primer dia vaig sebre també que la habitació de Lluís era la 406, justament en front a la meva però un poquet mes enllà.
Ell es va quedar en la seva habitació solet i tots els altres a la disco.
Mentre eren les 8, (era la hora de arreglar-nos per anar a menjar i a la disco) jo cada dos per tres anava a la seva habitació. Un pic em vaig posar a plorar perqué estava molt calent i el cor li anava molt de presa. Em vaig preocupar molt i vaig plorar una bona estona.
Al final vaig tornar a vorer-lo i un altre pic vaig començar a plorar, pero les de l'habitació em apoyaven en que es posaria bé i que no em preocupes tant. Eren bones amigues ! :) Na neus i na Laura varen ser les que em varen apoyar més, sobretot na Neus aquell dia, i mira que no la coneixia de res encara. Al final em varen convencer per baixar a la disco. Vaig baixar però a vegades pensava en com estaria en Lluís. Al final a sa disco aquella nit no va anar ningú d'altre institut, només hi erem els del Madina Mayurqa.
Al final la nit es va acabar i ens varem anar a la habitació a les 12.
Al dia seguent teniem que esquiar :)



Adeu fins demà :)(L).

No hay comentarios:

Publicar un comentario